Per què traduïr Siegfried Sassoon? Per Jordi Fité Salvans

És quan mires enrere quan veus on va començar aquell camí que t’ha dut fins a on ets.

Devia ser a segon o tercer curs de carrera, per tant, els primers anys de la dècada de 1980, quan el professor Josep Maria Jaumà em va descobrir els War Poets —els Poetes de guerra—: Wilfred Owen, Siegfried Sassoon, Robert Graves, Rupert Brooke. Va ser a les classes de literatura anglesa, allà a la facultat de filologia anglogermànica de l’autònoma. En aquell moment de descoberta a la facultat, la idea de traduir aquesta obra ni tan sols m’havia passat pel cap. Sí que recordo, però, haver triat els poetes de guerra com a tema per a un treball que vaig haver de presentar al professor Jaumà. Encara el guardo, aquell treball.

Per tant, alguna cosa em devia impactar d’aquells joves poetes, soldats que van anar a la guerra quan tenien l’edat que jo tenia llavors i van veure i viure la màxima expressió de la misèria humana, però van saber-ho explicar i denunciar fent poesia. La bellesa, el sentiment, també pot existir per explicar l’horror. Des de la claredat amb què van constatar la injustícia i la inutilitat de la guerra, van fer palès que els autèntics il·lusos no són els qui defensen una actitud pacifista, una altra manera de resoldre el conflicte, sinó els qui creuen, després de tants segles de fracassos, que amb la guerra se soluciona alguna cosa.

Van anar passant els anys i, el 2014, en l’any del centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial (1914 -1918), vaig tornar-me a llegir els War Poets. Com a director de teatre que soc, buscava material per muntar un espectacle que rememorés l’efemèride. El projecte no es va arribar de concretar, però em va permetre retrobar aquells joves poetes i redescobrir la força de la seva poesia. I al cap de poc, el 2018, sense que ningú m’ho demanés, però amb l’esperança de poder convèncer alguna editorial, vaig decidir traduir l’obra de Wilfred Owen: els seus War Poems (Poemes de guerra). Per sort, vaig trobar la complicitat i interès de Josep Cots i les seves Edicions de 1984, qui van acceptar el projecte i el van treure publicat el 2021.

El fet d’haver triat Owen (n’havia de triar un per començar) va fer que sentís com un pendent, com una mena de deute amb els altres poetes que no havia traduït. Per això,en presentar-me a la convocatòria del XXè Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia, que organitza l’editorial Cafè Central, amb el patrocini de la Fundació Banc Sabadell (un premi valent, únic i necessari) vaig pensar a aprofitar l’ocasió per traduir l’obra Contraatac, de Siegfried Sassoon. I el jurat, a qui sempre estaré agraït, va considerar la meva traducció mereixedora del premi.

Ara, gràcies a aquest premi, els poemes de Sassoon es publiquen dins la col·lecció Jardins de Samarcanda. El fet d’haver pogut traduir i publicar aquests dos poetes, Owen i Sassoon, m’omple d’una gran satisfacció, perquè em permet creure que he contribuït a la col·lectivitat amb la meva traducció, aportant unes obres tan importants al corpus de literatura traduïda al català.

Malauradament, malgrat els més de cent anys que han passat des que aquests poemes van ser escrits, la realitat que ens presenta Sassoon no ha perdut vigència, i la crítica que fa a la utilització patriòtica per dissimular interessos polítics i econòmics és encara palesa quan veiem les morts inútils de tants joves i víctimes utilitzades pel poder. Per això, poder-la llegir avui, per primera vegada en català, ens l’acosta i fa justícia al seu objectiu.

Jordi Fité Salvans és traductor i director de teatre.
Va guanyar la XX edició del Premi Jordi Domènech de traducció de poesia per CONTRAATAC I ALTRES POEMES de Siegried Sasson.