enregistraments com a models de vida per esbossar-ne els personatges, entrelligant-ne les veus per fer un mapa sonor del riu, una línia cantada des de la deu fins al mar».
Oswald es va proposar transformar la veu del riu Dart a l'anglès a través de la manera com parlen els seus veïns. L’idioma d’aquestes veus no oculta la font original, que pretén
modelar a l’anglès. Els versos i els ritmes de la seva parla tenen la sintaxi del riu: tensen els límits de les frases angleses a mesura que s’acosten a la parla del Dart. La poeta és una traductora humana de patrons de so inhumans, i empeny el llenguatge cap als seus orígens onomatopoètics.
Alice Oswald viu a Devon, està casada i té tres fills. Ha publicat, entre altres, Woods etc. (2005; Geoffrey Faber Memorial Prize), Memorial (2011; Warwick Prize for Writing i Corneliu M. Popescu Prize), Falling Awake (2017; Costa Award for Poetry i Griffin Poetry Prize) i, més recentment, Nobody (2019). És una de les poetes angleses contemporànies més destacades i respectades, i des del 2019 és la primera dona que ocupa la plaça de professora de poesia a Oxford. Amb Dart (2002) va guanyar el T. S. Eliot Prize.
Jaume Coll Mariné (Muntanyola, 1989) ha publicat els llibres de poemes Quanta aigua clara als ulls de la veïna (Edicions de 1984, 2014) i Un arbre molt alt (Edicions 62, 2018; Premi Ausiàs March de Gandia i Premi Josep Maria Llompart - Cavall Verd). Forma part del consell de redacció de Reduccions i de La Lectora, i és baixista i contrabaixista del grup Obeses. Aquesta és la segona traducció que fa de l'obra d'Alice Oswald. La primera va ser MEMORIAL, també publicada a la col·lecció Jardins de Samarcanda.