Jordi Fité Salvans guanya el XX Premi de Traducció de Poesia «Jordi Domènech»
El jurat del vintè Premi de Traducció de Poesia « Jordi Domènech », format per Odile Arqué, Núria Busquet, Antoni Clapés, Marta Pera, Joaquim Sala-Sanahuja, Joan Sellent, Víctor Sunyol i Esteve Plantada actuant com a secretari, reunit a Granollers el 16 d’abril de 2024 va decidir atorgar el premi a la traducció de Contraatac i altres poemes, de Siegfried Sassoon, presentada per Jordi Fité Salvans
Jordi Fité és traductor i actor i director teatral. Llicenciat en filologia anglogermànica, va estudiar direcció teatral a The School of science of acting de Londres. Ha traduït teatre, poesia i narrativa.
De teatre ha traduït més d’una desena d’obres entre les quals hi ha Bruixes a Salem, d’Arthur Miller (1996), Democràcia, de Michael Frayn (2009), la versió de Medea de Ben Power (2017) o El rodamón, d’Aphra Behn (2019).
Pel que fa a la poesia, ha traduït els Sonets complets de Shakespeare, traducció que ha estat la base de cinc espectacles (de 2015 a 2023), Poemes de guerra, de Wilfred Owen, El salt del cérvol, de Sharon Olds, Caprichos & Relaxos, de Paulo Leminski, El problema de la poesia i La pluja a Portugal, de Billy Collins, i té en procés d’edició l’Obra completa d’Elizabeth Bishop.
També ha traduït Silas Marner, de George Eliot, i Aventuras de Arthur Gordon Pym, d’Edgar Allan Poe.
A part de l’activitat de traductor, va dirigir durant cinc temporades el Teatre del Sol de Sabadell. El 1997 va fundar la companyia Il·lús Teatre, amb la qual ha creat i dirigit més de quaranta espectacles.
Siegfried Sassoon (1886—1967) és un dels principals poetes de la Primera Guerra Mundial. La seva poesia no només descriu els horrors de la guerra, i ho fa d’una manera crua i escruixidora, sinó que critica i satiritza les ideologies i els abrandaments falsament patriòtics que segons ell són a l’origen dels conflictes bèl·lics. L’any 1915, destinat a l’exèrcit gal·lès a França, coneix Robert Graves, amb qui parlen molt sobre poesia. La realitat de la guerra fa que la seva obra, abans de caire romàntic, canviï radicalment. El seu realisme a narrar la cruel realitat de les trinxeres influeix molt en el pas a la poesia modernista anglesa. Tot i el seu provat valor i risc en accions bèl·liques, la mort d’amics seus i la influència d’altres amics, com Bertrand Russell, fa que el 1917 escrigui la Soldier’s Declaration, un al·legat contra la guerra i la seva inutilitat, que el va portar a ser ingressat en un psiquiàtric. Allà va conèixer Wilfred Owen, sobre qui va exercir una forta influència i l’obra del qual va defensar i difondre. Després de la guerra va treballar per la causa socialista i obrera, va donar conferències als Estats Units i va viure una vida intel·lectualment, socialment i sentimentalment molt activa. Morí poc abans de complir vuitanta-un anys. La seva obra més coneguda és una autobiografia novel·lada, en tres volums; l’anomenada “Trilogia Sherston”.
L’acte de lliurament del premi tindrà lloc el dimecres 15 de maig a Santa Mònica –Rambla de Santa Mònica, 7, Barcelona–, a les 7 de la tarda. En el decurs de l’acte, el traductor, escriptor i crític Lluís Maria Todó oferirà la conferencia sobre traducció que cada any es dicta.
El Premi de Traducció de Poesia “Jordi Domènech”, instaurat per Cafè Central en memòria del poeta i traductor Jordi Domènech, amb el patrocini de la Fundació Banc de Sabadell, porta ja vint edicions i és l’únic premi d’aquestes característiques a Catalunya. Les traduccions són publicades a la col·lecció Jardins de Samarcanda de l’editorial Cafè Central.
Fins ara l’han guanyat:
2005 — Joan Cases: Tard, molt tard, de nit entrada, de Iannis Ritsos.
2006 — desert
2007 — Josep Domènech Ponsatí: Rara mar, d’Armando Freitas Filho.
2008 — Eusebi Ayensa: Esborranys i poemes inacabats, de Konstantinos Kavafis.
2009 — Isidor Marí: Vents, de Saint-John Perse.
2010 — Txema Martínez: Sonets, de William Shakespeare.
2011 — Antoni Xumet Rosselló: Gravitacions, d’António Ramos Rosa.
2012 — Gemma Gorga: Vint esmorzars cap a la mort, de Dilip Chitre.
2013 — Gabriel de la S.T. Sampol: L’escena de l’odi, de José de Almada Negreiros.
2014 — Marta Pera Cucurull: Mestre de disfresses, de Charles Simic.
2015 — Corina Oproae: La meva pàtria A4, d’Ana Blandiana.
2016 — Meritxell Cucurella-Jorba: Clínica de l’abandó, d’Alda Merini.
2017 — Jordi Mas López: Tres veus lligades a Minase, de Sôgi, Shôhaku i Sôcho.
2018 — Joanna Bielak: Instant, de Wislawa Szymborska.
2019 — Núria Busquet: El Colós, de Sylvia Plath.
2020 — Jaume Coll i Mariné: Memorial, d’Alice Oswald.
2021 — Xavier Farré: El Senyor Cogito, de Zbigniew Herbert
2022 — Nora Albert (Helena Alvarado): Nits de pau occidental, de Antonella Anedda
2023— Eloi Creus: En hora incerta, de Primo Levi.