35 anys de Cafè Central

La setmana passada va fer 35 anys exacte que Cafè Central Poesia va començar la seva singladura que l'ha portar a publicar 117 títols de poesia a la col·lecció Jardins de Samarcanda i un centenar més en d'altres col·leccions. El seu fundador, Antoni Clapes ha escrit això tot recordant i fent balanç. (La fotografia és d'Àngel Garcia que la va publicar a Vilaweb per donar forma a una entrevista que li va fer Assumpció Maresma Matas).

Avui fa una setmana que, trenta-cinc anys enrere, va començar a caminar en públic l'aventura de Cafècentral Poesia.

Va ser al Cafè del Centre del carrer de Girona (res a veure amb el nom del projecte editorial: el bar m'agradava perquè tenia caràcter, res més), i va aplegar un centenar de persones atretes per un document de crida escampat en correu postal.

Es presentaren dues plaquettes, «Dos discursos», de Víctor Sunyol i «Retallables», de Pascale Bardoulaud. Pel preu d'un cafè podies comprar una de les plaquettes, i vam exhaurir l'edició —per cert, sempre van ser de noranta-nou exemplars.

Em sorprèn veure com dos diaris de l'època, premsa de prestigi (El Diari de Barcelona —el Brusi ressuscitat en català— i El País); es van fer ressò d'un esdeveniment tan humil com era aquell projecte. I amb textos signats per dos il·lustres escriptors, en Francesc Burguet Ardiaca i en Carles Hac Mor, que d'una manera generosa van escriure sobre aquell esdeveniment.

Després tot va anar creixent i deixant una llista inacabable d'actes i de publicacions en diversos formats, sempre a favor de la poesia, i amb mínimes ganes d'atansar-se als estaments oficials. No he parat mai la mà, ni he pagat dinars ni dinades (que, com diu la dita, és pagar dues vegades).

Fa un parell d'anys vaig plegar, fart de tanta estulticia com m'envoltava.

Però suposo que era i és el virus de l'edició qui m'ha fet tornar a la idea d'escampar la poesia: ara des d'un lloc de segona fila.

Algú fa uns dies em va dir si repetiria l'experiència, havent-ne vist de tots colors. Vaig contestar que segurament no, que no repetiria l'experiència de Cafè Central.

Però després d'haver-ho dit, vaig pensar que (em) mentia. I en la contradicció navego...