CAFÈ CENTRAL va ser creat al 1989per Antoni Clapés (al qual s’hi va afegir un any després Víctor Sunyol) com una iniciativa editorial independent, tant econòmica com d’actuació i de propòsits.
En aquella dècada de finals de segle la literatura catalana vivia un enquistament de les propostes molt lligades a un poder polític que ho subvencionava (gairebé) tot, i s’havia generat un clar clientelisme cultural i un clamorós immobilisme.
Cafè Central va voler ser una resposta “des de fora” (o, més ben dit, al marge), que atengués les inquietuds dels escriptors que pensaven situar-se en un marc menys confortable però més autèntic, i publicar aquelles escriptures poètiques que es volien properes (o hereves) a l’experimentació.
Cafè Central va intentar rompre aquella letargia proposant un model d’edició d’immediatesa i sense intermediaris, en la línia del DIY (Do It Yourself). Amb la sola estructura d’un Mac clàssic i una impressora làser, Cafè Central es va endinsar en el camí de l’edició de plaquettes, que es venien en les lectures fetes a bars, simbòlicament, al preu d’un cafè. Des de 1989 s’han dut a terme un miler d’actes públics: lectures, presentacions, performances, recitals, cicles de conferències, cursos… en tota mena de locals, arreu dels Països catalans i a fora (Espanya, França, EUA, Argentina…) Allí on arriba la maleta amb el material de Cafè Central, allí hi pot tenir lloc una activitat.
Al 1992 Cafè Central va començar a publicar la col·lecció de llibres de poesia Jardins de Samarcanda. Uns anys després Eumo editorial va esdevenir coeditora, encarregant-se dels aspectes logístics de la col·lecció.
A partir d’aquells anys també, van començar a sorgir diverses col·leccions que intentaven ampliar l’abast i el propòsit de Cafè Central.
Cafè Central va ser distingit l’any 2007 amb la medalla FAD “en representació de les editorials petites, independents, lectores de textos nous, editores d’escriptors públics, és a dir, amb opinió, compromeses, arriscades, sovint en mans d’una o dues persones que soles tenen cura tant de la qualitat literària del catàleg com del disseny de l’objecte”.
A propòsit d’una exposició sobre el vint anys de Cafè Central que va tenir lloc a la Biblioteca de Catalunya l’any 2010, Sam Abrams, -curador de la mostra- va escriure: “Cafè Central ha estat un model de llibertat editorial, d’innovació i renovació, de modernitat i contemporaneïtat, de pluralitat estètica, d’exigència i rigor intel·lectual, d’alta cultura i, sobretot, de fidelitat al principi de responsabilitat cultural de no cedir davant les fortes pressions de les modes i el mercantilisme. Una lliçó d’integritat i voluntat”.
En l’actualitat, Sunyol segueix dirigint l’activitat de Cafè Central, a qui s’hi ha afegit Esteve Plantada. Després de trenta anys de treball, continuen vigents tant les tasques editorials específiques (amb les col·leccions Jardins de Samarcanda, Balbec i Els ulls de Tirèsies, la tercera col·lecció de plaquettes que Cafè Central ha llançat des de 1989) i les coedicions (amb AdiA, Llibres del Segle, LaBreu i Llibres del Buc) i activitats de difusió (lectures, presentacions, cicles, etc.). I roman inalterable l’esperit independent del primer dia. Que visqui la poesia!