Cada un dels cants és “escrit” per una veu diferent, homes i dones, rius, pedres, estructures, estacions, cadàvers. La matèria en ella mateixa i en el seu cec desig d’individuar-se. Són veus úniques que clamen la seva existència fugaç abans del no-res. Però també un gran cant coral on cada detall minúscul fulgura per reclamar que forma part del tot. De la vida. De nosaltres.