Mire les teulades que ha netejat
la tempesta, d’un ocre lluent, viu.
També les oronetes les observen
des del fil que els serveix d’observatori.
Mouen el cap amunt i avall, afirmen
també el meu goig en observar com l’ànima
pot espolsar-se el més amarg i ranci.
Sé més de mi com més de tu m’arriba
i em trobe sol quan no hi veig misteris.
(Fragment del poema «Veus»)