«Només la bellesa pot salvar-nos enmig de la barbàrie», llegim com a subtítol de l’exposició i d’aquest llibre de l’artista Alícia Casadesús i del poeta Antoni Clapés. La frase és ben coneguda, expressada en múltiples variants al llarg de la història, especialment en el segle xx, en què la Xoà i el Gulag —aquestes fàbriques d’horror— van fer creure als qui, d’una forma o altra ho patiren, que la condició humana podia anorrear-se a través de la inhumanitat.
Fer un lligall amb la roba ben plegada és tot just un assaig d’interpretació artística fet a partir de la tria de quinze imatges de fotògrafs que van saber entendre i copsar el drama d’aquelles persones que visqueren en tota la seva dimensió humana, històrica, social i política l’exili de febrer de 1939, i ser-ne testimonis avantatjats i portantveus de denúncia.
L’artista i el poeta han intentat copsar alguns instants d’efímera bellesa —com un somrís, el frec d’una mà, el record d’una música o d’un poema, un gest solidari, una mirada compassiva o la tendresa d’un raig de sol—, contraposant-los a la infàmia de l’exili a través de petites peces que prenen com a referent la imatge en qüestió i de poemes que no pretenen ser complexos sinó transparents i fluids. Aquest llibre recull les imatges i els textos que han donat lloc a Fer un lligall amb la roba ben plegada. Per al lector i l’espectador actual, Fer un lligall amb la roba ben plegada ha de ser una crida i una invitació a l’esperança, a la no renúncia, a accentuar la convicció que la bellesa és el lloc on hem d’habitar, nosaltres humans, per no repetir els excessos passats.